Raons per a escriure.

Sempre hi ha bones raons per a escriure i aquestes no les esmentaré.
Em referisc al fet de fer-ho a un blog.


En primer lloc, vull informar. Crec que és una bona manera d'explicar-li a la gent que estime i està lluny com em va la vida. Al blog, a diferència d'altres reds socials, sóc jo la que decideix què publicar.

També vull esforçarme i tornar a redactar. No pot ser que siga capaç d'escriure 5000 paraules en anglès per a un treball de classe i, en canvi, face faltes d'ortografia en les meues llengües. No m'ho puc permetre.
Per aquesta raó,he decidit que escriuré sempre en valencià o castellà; i com menys faltes millor.
A més, lingüísticament és possible perfeccionar més de 3 (i de 4, i 5..) llengües a nivell escrit. Així que no tinc l'excusa de que quan es millora un idioma, l'altre empitjora i la resta s'obliden.

El tercer motiu l'ocupa el meu desig per compartir curiositats relacionades amb els meus estudis. La majoria de fets i processos del llenguatge no els podem controlar (perquè són part del nostre sistema cognitiu) i no deixen de sorprendre'ns.

Primer: Crear-me el blog. Després: oblidar la contrasenya d’accés.

Els que em coneixen saben de sobra que aquest és el meu modus operandi. M'ha costat un any recuperar la contrasenya i decidir-me a escriure la primera entrada. Espere arribar a penjar-la algun dia, ja que el primer esborrany l'estic fent a una llibreta i de camí a Orpesa.

Avui m’he despertat amb la idea al cap: Reprendré el blog; publicaré sovint: al menys, una vegada a la setmana; i pujaré fotos. M’he convençut de que podria funcionar tot i que els anteriors projectes de blog han sigut un autèntic desastre.

Com estic a punt de començar el segon any a Londres, tornar a ‘la city’ ja no és una novetat. Conec carrers, restaurants, el camí llarg a la universitat, el curt, amics, llocs de festa, els companys de classe...
No m'entretindré explicant el meu dia a dia ni fent el parte meteorològic ja que aquestes coses mai no canvien: la majoria dels dies m'oblide les claus i tots els dies plou.

En canvi, vull profunditzar en altres temes. Coses que m'importen o que passen pel cap. Tranquils, no totes...

Platja de Burriana. 

Encara estic a Espanya, in my ‘SunnyLand’, com jo li dic. El sol de setembre ja anuncia que l’estiu s’està acabant, però encara té forces per a escalfar els carrers. La mar ha canviat de color i ja no em ve de gust banyar-me a la platja.

Estic preparada per começar un nou curs i gaudir de la tardor, que també es bonica.